diumenge, 7 de maig del 2017

Bosc de Barnils - 7 de maig de 2017


Sortida Grup de Natura – CESF
7 de maig de 2017
Participants: 6

Recorregut:
Sortint de l'antic sanatori de Puigdolena anirem cap al Collet de l'Escopeter dirigint-nos cap al Bosc de Barnils i en concret cap al fondal del Torrent de l'Espluga on hi trobarem una fageda que probablement sigui la més meridional i propera a la Mediterrània de Catalunya. La tornada la farem per la carena que des de La Carassa baixa al punt de trobada. La passejada es va desenvolupar en el terme municipal de Sant Quirze de Safaja.

Objectiu:
L'objectiu d'aquesta sortida era visitar un bosc humit amb espècies pròpies d'aquest habitat però molt poc comunes en aquesta zona. Amb el guiatge del Doctor en botànica Arnau Mercadé, que va fonamentar la seva tesi en la flora del Moianès, i que probablement sigui un dels botànics que millor coneix aquesta regió, vam anar identificant espècies vegetals de tota mena durant el recorregut fins a arribar al Bosc de Barnils on hi vam trobar una illa fresca i obaga de faig, amb alguns trèmols, blades, castanyers, roures de fulla gran i altres plantes pròpies d'un habitat tan excepcional en aquestes latituds.

Botànica:
Aquesta ha estat la sortida més productiva de l'any de lluny, en la qual de la mà de l'Arnau hem pogut contemplar fins a 106 espècies, moltes d'elles sorprenents i difícils de trobar dins del nostre terme municipal.


Fulles joves de faig (Fagus sylvatica). Arbre típic de l'estatge montà plujós que es troba en un bosc reduït que probablement sigui el més meridional i proper a la Mediterrània de Catalunya.

Havia molta pulmonària (Pulmonaria longifolia), planta també pròpia de boscos caducifolis eutròfics de l'estatge montà i subalpí, i també de contrades mediterrànies plujoses.

Vam conèixer un nou Marxívol, el Marxívol gran (Helleborus viridis) propi de boscs caducifolis humits i per tant amb probabilitats d'aparèixer a fagedes.

Un altra sorpresa agradable va ser poder contemplar el Segell de Salomó (Polygonatum odoratum) planta pròpia de les vorades dels boscos caducifolis i de llocs rocosos que es propaga per mig de rizomes. Les seves flors pèndules son espectaculars.

El buixol (Anemone nemorosa) també pertany al boscos caducifolis. Aquesta espècie de les ranunculàcies genera aquesta flor tan preciosa. Normalment les fagedes fan un brancatge molt horitzontal, que quan treu fulla no permet quasi que arribi llum al sotabosc. Les flors pròpies d'aquest habitat solen sortir abans de que el faig faci la fulla. Aquest buixol el vam trobar a una zona limit del bosc i deuria ser tardana perquè era la única que vam veure.

Falguera vera (Polystichum aculeatum). Una espècie de la família de les polipodiàcies molt rara i difícil de trobar al Moianès. Pròpia de boscos caducifolis i humits, i de l'estatge montà i subalpí. 

En vam trobar algunes rares al Moianès o fins i tot molt rares. Dins de la primera categoria podríem situar arbres com el faig (Fagus sylvatica), el roure de fulla gran (Quercus petraea) o el freixe de fulla gran (Fraxinus exclesior), plantes com el gaiol (Chamaespartium sagitale), el segell de Salomó (Polygonatum odoratum), el marxívol gran (Helleborus viridis), la corona de rei (Doronicum pardalianches) o el preciós búixol (Anemone nemorosa) i com a molt rara la falguera vera (Polystichum aculeatum). La fageda, pel que ens va explicar l'Arnau, havia patit glaçades tardanes i efectivament alguns arbres tenien les fulles parcialment cremades. El faig és un arbre de climes freds i humits però un cop treu la fulla les glaçades fortes li poden fer mal.


L'Arnau també ens va explicar detalls de geobotànica, que encara que no hàgim pogut processar de forma adequada i guardar en la memòria si que ens van fer veure de forma molt clara la importància del sòl i de les seves composicions més calcàries, silíciques o amb més o menys presència de carbonats, però potser el més important va ser aprendre a posar en valor racons com aquest per la seva varietat i biodiversitat, i la seva posició en un punt tan meridional. El bosc de Barnils no gaudeix de cap tipus d'estatus especial que garanteixi la seva protecció i aquest és un aspecte que caldria millorar en el nostre territori. Aquests racons son petites joies que hauríem de preservar entre tots però que actualment estan en perill permanent.



Llistat d'espècies identificades:

Nom científic
Nom popular
Acer opalus
Blada
Anemone nemorosa
Búixol
Anthyllis vulneraria
Vulneraria
Aphyllantes monspeliensis
Jonça
Aquilegia vulgaris
Corniol
Arbutus unedo
Arboç
Arenaria conimbricensis
Arenària de codina
Argyrolobium zanonii
Citis platejat
Asparagus acutifolius
Esparraguera
Bellis perennis
Margaridoia
Bupleurum rigidum
Orella de llebre
Buxus sempervirens
Boix
Calluna vulgaris
Bruguerola
Carduus tenuiflorus
Cardot tenuïflor
Carex flacca
Càrex glauc
Carex sylvatica
Càrex de bosc
Castanea sativa
Castanyer
Cefalantera longifolia
Curreià blanc
Chamaespartium sagitale
Gaiol
Cistus albidus
Estepa blanca
Cistus monspeliensis
Estepa negra
Cistus salviifolius
Estepa borrera
Colutea arborescens
Espantallops
Coriaria myrtifolia
Roldor
Coronilla emerus
Coronila boscana
Corylus avellana
Avellaner
Crataegus mongyna
Arç blanc
Cruciata glabra
Te de bosc
Cytisophylum sessilifolium
Ginesta sessilifòlia
Daphne gnidium
Matapoll
Doronicum pardalianches
Corona de rei
Erica arborea
Bruc boal
Erica multiflora
Bruc d'hivern
Erica scoparia
Bruc d'escombres
Euphorbia amygdaloides
Lleteressa de bosc
Euphorbia serrata
Lleteressa serrada
Fagus sylvatica
Faig
Fragaria vesca
Maduixera
Fraxinus excelsior
Freixa de fulla gran
Genista hispanica
Argelagó
Genista scorpius
Argelaga
Globularia alypum
Foixarda
Globularia vulgaris subsp. vulgaris
Senet de pobre
Globularia vulgaris subsp. willkommii
Herba negra
Helianthemum oelandicum subsp. Italicum
Herba passerella
Helleborus foetidus
Marxívol
Helleborus viridis
Marxívol gran
Hieracium pilosella
Herba del mal blanc
Hippocrepis comosa
Desferracavalls
Ilex aquifolium
Boix grèvol
Iris germànica
Lliri blau
Juniperus comunis
Ginebre
Juniperus oxycedrus
Càdec
Lathyrus linifolius
Guixó de muntanya
Lavandula stoechas
Caps d'ase
Lilium martagon
Marcòlic
Linum narbonense
Lli de Narbona
Linum usitatissimum
Lli cultivat, Herba feridora
Lithospermum purpurocaeruleum
Mill gruà
Lonicera etrusca
Lligabosc etrusc
Lonicera implexa
Lligabosc mediterrani
Lonicera xylosteum
Boix moll, Xuclamel
Lotus corniculatus
Banya de cabra
Malus sylvestris
Pomera silvestre
Melittis melissophyllum
Melissot
Mespilus germanica
Nespler
Ophrys dyris


Ophrys lutea
Abellera groga
Pinus halepensis
Pi blanc
Pinus nigra
Pinassa
Pinus pinaster
Pinastre
Pinus pinea
Pi pinyer
Pinus sylvestris
Pi roig, Rojalet
Plantago lanceolata
Plantatge de fulla estreta
Plantago media
Plantage mitjà
Poa bulbosa
Gram de pastor
Polypodium vulgare
Polipodi
Polygala calcarea
Herba blava
Polygala vulgaris subsp. gerundensis


Polygonatum odoratum
Segell de Salomó
Polystichum aculeatum
Falguera vera
Populus alba
Àlber
Populus tremula
Trèmol
Primula veris
Cucut
Pteridium aquilinum
Falguera
Pulmonaria longifolia
Pulmonària
Pyrus spinosa
Perelloner
Quercus humilis
Roure martinenc
Quercus petraea
Roure de fulla gran
Ruscus aculeatus
Galzeran
Sanicula euroapea
Herba de Sant Llorenç
Saponaria ocymoides
Falsa alfàbrega
Satureja montana
Sajolida
Smilax aspera
Arítjol
Sorbus aria
Moixera de guilla
Sorbus domestica
Server
Sorbus torminalis
Moixera de pastor
Stellaria holostea
Rèvola vera
Succisa pratensis
Escabiosa mossegada
Thymus vulgaris
Farigola
Tussilago farfara
Pota de cavall
Verbascum pulverulentum
Blenera
Viburnum lantana
Tortellatge
Vicia cracca
Garlanda
Vinca difformis
Vincapervinca
Viola sylvestris
Viola









Imatges per cortesía de Pedro López.

 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada