Sortida Grup de
Natura – CESF
7 de maig de 2017
Participants: 6
Recorregut:
Sortint
de l'antic sanatori de Puigdolena anirem cap al Collet de l'Escopeter
dirigint-nos cap al Bosc de Barnils i en concret cap al fondal del
Torrent de l'Espluga on hi trobarem una fageda que probablement sigui
la més meridional i propera a la Mediterrània de Catalunya. La
tornada la farem per la carena que des de La Carassa baixa al punt de
trobada. La passejada es va desenvolupar en el terme municipal de
Sant Quirze de Safaja.
Objectiu:
L'objectiu
d'aquesta sortida era visitar un bosc humit amb espècies pròpies
d'aquest habitat però molt poc comunes en aquesta zona. Amb el
guiatge del Doctor en botànica Arnau Mercadé, que va fonamentar la
seva tesi en la flora del Moianès, i que probablement sigui un dels
botànics que millor coneix aquesta regió, vam anar identificant
espècies vegetals de tota mena durant el recorregut fins a arribar
al Bosc de Barnils on hi vam trobar una illa fresca i obaga de faig,
amb alguns trèmols, blades, castanyers, roures de fulla gran i
altres plantes pròpies d'un habitat tan excepcional en aquestes
latituds.
Botànica:
Aquesta
ha estat la sortida més productiva de l'any de lluny, en la qual de
la mà de l'Arnau hem pogut contemplar fins a 106 espècies, moltes
d'elles sorprenents i difícils de trobar dins del nostre terme
municipal.
 |
|
|
 |
|
Havia molta
pulmonària (Pulmonaria longifolia), planta també pròpia de
boscos caducifolis eutròfics de l'estatge montà i subalpí, i també
de contrades mediterrànies plujoses.
|
 |
|
Vam conèixer
un nou Marxívol, el Marxívol gran (Helleborus viridis) propi
de boscs caducifolis humits i per tant amb probabilitats d'aparèixer
a fagedes.
|
 |
|
Un altra
sorpresa agradable va ser poder contemplar el Segell de Salomó
(Polygonatum odoratum) planta pròpia de les vorades dels
boscos caducifolis i de llocs rocosos que es propaga per mig de
rizomes. Les seves flors pèndules son espectaculars.
|
 |
|
El buixol
(Anemone nemorosa) també pertany al boscos caducifolis. Aquesta
espècie de les ranunculàcies genera aquesta flor tan preciosa.
Normalment les fagedes fan un brancatge molt horitzontal, que quan
treu fulla no permet quasi que arribi llum al sotabosc. Les flors
pròpies d'aquest habitat solen sortir abans de que el faig faci la
fulla. Aquest buixol el vam trobar a una zona limit del bosc i deuria
ser tardana perquè era la única que vam veure.
|
 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Falguera
vera (Polystichum aculeatum). Una espècie de la família de
les polipodiàcies molt rara i difícil de trobar al Moianès. Pròpia
de boscos caducifolis i humits, i de l'estatge montà i subalpí.
En vam trobar algunes rares al Moianès o fins i tot molt rares. Dins de la primera categoria podríem situar arbres com el faig (Fagus sylvatica), el roure de fulla gran (Quercus petraea) o el freixe de fulla gran (Fraxinus exclesior), plantes com el gaiol (Chamaespartium sagitale), el segell de Salomó (Polygonatum odoratum), el marxívol gran (Helleborus viridis), la corona de rei (Doronicum pardalianches) o el preciós búixol (Anemone nemorosa) i com a molt rara la falguera vera (Polystichum aculeatum). La fageda, pel que ens va explicar l'Arnau, havia patit glaçades tardanes i efectivament alguns arbres tenien les fulles parcialment cremades. El faig és un arbre de climes freds i humits però un cop treu la fulla les glaçades fortes li poden fer mal.
L'Arnau
també ens va explicar detalls de geobotànica, que encara que no
hàgim pogut processar de forma adequada i guardar en la memòria si
que ens van fer veure de forma molt clara la importància del sòl i
de les seves composicions més calcàries, silíciques o amb més o
menys presència de carbonats, però potser el més important va ser
aprendre a posar en valor racons com aquest per la seva varietat i
biodiversitat, i la seva posició en un punt tan meridional. El bosc
de Barnils no gaudeix de cap tipus d'estatus especial que garanteixi
la seva protecció i aquest és un aspecte que caldria millorar en el
nostre territori. Aquests racons son petites joies que hauríem de
preservar entre tots però que actualment estan en perill permanent.
Llistat
d'espècies identificades:
Imatges
per cortesía de Pedro López.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada